He llegit...
Que plena de dolor
la teva cisterna
de pedra fosca.
La pluja de molts anys
de soledat
l'han omplert.
Jo ara bec del teu solatge
l'intent de salvar-nos
d'aquesta soledat.
He escrit...
"Qui ets tu, que endevines amb exactitud tròpica el que tinc a dins?
Potser la teva cisterna i la meva traspuen un mateix perfum, malgrat la barrera del temps i la singularitat de cada vida.
Ah, ets poeta!"
Marta Morera i Guitart - 49 anys Publicat a Ressò, abril 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada