Artesans de la paraula
Cada matí, al parc,
sento els records a flor de pell.
Sento el dolor més intens
i sovint
m'aguanto les llàgrimes traïdores.
Entre
nosaltres (novel·la)
Aina Huix – escriptora
(Santa Coloma de Farners, 2003)
Recull de pinzellades culturals
Artesans de la paraula
Cada matí, al parc,
sento els records a flor de pell.
Sento el dolor més intens
i sovint
m'aguanto les llàgrimes traïdores.
Entre
nosaltres (novel·la)
Aina Huix – escriptora
(Santa Coloma de Farners, 2003)
Paraula arran de pell
Per a mi la Història és analitzar el passat,
la Memòria és recordar el passat
i la Nostàlgia és voler tornar al passat.
Ens ho hem passat bé (Cossetània Edicions)
Miquel Borrell – historiador
Santa Coloma de Farners (1953)
Artesans de la paraula
Instant perfecte
immòbil
a l’hora quieta
de la migdiada
que l’aire no mou
Llunyans desitjos (Circolarità)
Sofia Chiaraviglio - poetessa
(Roma, 1952)
Artesans de la paraula
Al pedrís de casa,
el futur clar
d’un demà negre
en el silenci:
rics en badalls,
pobres de terra.
(Capvespre) Racó de calaix.
Josep
Espunyes i Esteve - poeta
(Peramola , 1942)
Paraula d'Atenea
Jacint Verdaguer
ens va tornar a donar
el dring genuí de la llengua
(Entrevista a VilaWeb, 16-11-2014)
Josep Ruaix i Vinyet – capellà i filòleg
(Moià,
1940)
Artesans de la paraula
Tot d’una, el sol
esquinça les calitges
de l’horitzó.
I el mar, negror d’escates,
s’encén en un foc blau.
(Una ombra a l’herba.)
J.N. Santaeulàlia – poeta
Banyoles (1955)
Paraula d'Atenea
La llengua no és sols un instrument,
sinó tot un medi vital,
un sistema de coneixement del món.
El llenguatge científic català.
Carles Riera i Fonts . Filòleg.
Moià (1959)
Artesans de la paraula
Els infants veuen músiques,
els infants senten llums.
Els infants no sedassen
amb el sentit comú.
(Els infants)
Guillem d’Efak. - poeta
(Guinea (1930) – Palma de Mallorca (1955)
Paraula d'Atenea
Les llengües no
desapareixen
si no desapareix
la consciència
col·lectiva d'identitat
de les
comunitats de què són pròpies.
Els orígens de la llengua catalana.
Joan Martí i Castell . Filòleg.
(Tarragona, 1945).
Enrere resta el fum
de la terra cremada,
partícules d'un temps llunyà, absent.
A mar obert només el present compta.
Mar obert (Matisos
d'un mar proper)
Cèsar
Bladé Barceló - poeta
(Barcelona,
1968)
i velles fotografies gairebé oblidades
cauen amb un so sec sobre la taula.
Volen Coloms. (Abocat a la nit)
Barcelona
(1923-2009)
Una llengua no pot ser digna
si qui la parla
no viu amb dignitat.
Entrevista a Vilaweb, 27 d’octubre de 2010
Joan Solà - filòleg
(Bell-lloc d’Urgell, 1940 – Barcelona,
2010)
Els arbres es despullen
d’amor
i en la finitud passatgera
vesteixen les fulles de
coure i or.
(Nadala del portal)
Josep Santesmases - poeta
(Vilarodona, 1951)
i no reprèn el vol,
mentre vetllo tot sol
12 (Cançoner)
Feliu Formosa – poeta
(Sabadell, 1934)