divendres, 8 de juliol del 2016

Artesans de la paraula




 
Vaig planar les mans damunt la mar
i et vaig cridar, i vindràs, perquè allí
entre ones i sorra jauen les teves petges.


Amada pròdiga (Sempre som afany)


Vicenç Altaió - poeta
(Santa Perpètua de la Moguda, 1954)










Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)