Paraula arran de pell

El llibre abans era

un substitut del viatge,

i ara és un company.



(Entrevista El Nacional.cat, agost de 2017)



Xavier Aldekoa - periodista

(Barcelona – 1981)

Artesans de la paraula

Asseguts damunt la roca,

Al peu del rost vam fer nostre

el silenci dels estels

i vam parlar fins engolir la nit.

Gorja avall (Vent de tardor)

Joan Fortuny - poeta

(Barcelona, 1948)

Artesans de la paraula

 I tu no et dolguis:

tot per sempre perdura

sota la cendra.

(Silenci, respostes, variacions)

Jordi Sarsanedas – poeta

(Barcelona, 1924-2006)

Artesans de la paraula

Passo el temps

cercant paraules

i el perdo

entre silencis.

Passo el temps (Ciència exacta)

Manuel Forcano  -  poeta

(Barcelona, 1968)

Artesans de la paraula

 Fidel com ets

a les primeres hores,

clarobscurs, a ponent,

dibuixen la teva ombra.

(Afino i polso la corda de la tarda) 

Xavier Amorós - poeta

(Reus, 1923)

Artesans de la paraula

Potser seria bo

Obrir de nou

La finestra dels somnis,

Albirar la seva llum,

Reprendre la via de l’esperança.

  

L’horabaixa (Immunitat) 

Assumpció Forcada , poetessa

(Sudanell, 1947))

Artesans de la paraula

Penso per falsificar

el que sento.

Escric per llegir-me

el pensament.

(La saliva des morts)

Albert Garcia Elena  – poeta.

(Barcelona, 1970)

Artesans de la paraula

                        De partir lo jorn s’acosta,

marxem, doncs, y que m’atenga

del Redemtor sacratíssim

la misericòrdia immensa.

(Del llibre Poesies Barcelona)

Josepa Massanés - poetessa

(Tarragona, 1811 – Barcelona, 1887)

Artesans de la paraula

Segadors, el Juny s’atansa,

Bona feina, arran..., arran...,

Que, nostre himne, hem de cantar-lo,

Visca Déu!, a cops de falç.

(Nostre himne)

Josep Espel i Casals - poeta

(Berga, 1876-1919)

Artesans de la paraula

Les fulles seques fan sardana

d’ací d’allà saltironant,

i dintre el bosc la tramuntana

sembla la cobla al lluny sonant.

Les fulles seques (sardana)

Àngel Guimerà - poeta i dramaturg

                 (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona (1924)

Artesans de la paraula

  

Vidueta camperola,

ulls de blaves claredats:

quan et cansis d’estar sola

fondrem dues soledats.

(Corrandes)

Tres poetes simbolistes.

Josep Estadella - poeta

(Leida, 1880 - Barcelona, 1951)

Paraula d'Atenea

La llengua és el nervi del país

i el tret identitari més important.

(Asfixiant la llengua.)

Roger Buch - polítòleg

Barcelona, - 1970

Artesans de la paraula

 

Sentireu lo trist ressò

d’algun ocell solitari,

que, amb cant plorós i precari

sembla saludar la mort.

Maria, vos sou l’esperança del mortal

Joan Marigot i Cluet 

(Barcelona, 1843-1890)

Artesans de la paraula

 

Les agulles del meu rellotge

avancen temeràries

pel circuit concèntric del temps.

Poeta espectral. 

David Escamilla – escriptor i periodista

(Barcelona – 1969)