dimarts, 24 de maig del 2016

Artesans de la paraula





No veig ni em veu ningú.
Només de tant en tant
la solitud
em treu a passejar
i em porta fins el port de les mirades.

Presó de mirall - (Trenes de sucre)


Esther Martínez-Pastor - poetessa
(Barcelona, 1924)











Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)