dijous, 21 d’agost del 2014

Paraula a cel obert


Clareja damunt la carena
i el cim es desperta.

El darrer esforç m'empeny
cap el regne del silenci.
Cada passa, un batec descontrolat. 

De sobte, ja no hi ha més amunt. 
Només... l'infinit.

                    Josep Solà,  muntanyenc




2 comentaris:

  1. "Deus haver sentit parlar de la muntanya beneïda; és la muntanya més alta del món. Si arribessis al cim només hi trobaries el desig de baixar i estar amb aquells que viuen a la vall. És per això que s'anomena la muntanya beneïda." (Khalil Gibran)

    ResponElimina
  2. El Weissmies (4203 m.), el Mont Blanc (4.810 m.), el Dôme de Goûter (4304 m.) o
    l'Alphubel (4206 m.).
    Aquests són els meus cims i aquestes són les meves sensacions.
    Més enllà de l'alçària, cada cim és un repte. I cada repte assolit és una satisfacció interior gairebé indescriptible.

    ResponElimina