En aquest banc hi passaríem
llargues hores parlant
o bé llegint algun poeta.
Cauen les fulles
mig aturant-se en l'aire.
Joan Vinyoli - (Hora lacustre - Ara que és tard)
Recitant, a peu de llac.
Camí del Montardo, 24 vinyolaires seguim la ruta del poeta, fins el cim.
Pels llacs i estanys (Xic, Travessani, Mangades i de Monges), els poemes prenien vida. Al cim, més poemes amb lectura compartida.
Camí, pedra, aigua, cim... tot impregnat d'esperit Vinyoli.
Gràcies Josep per l'alegria, la poesia, la companyia.
ResponElimina